DUBTES PROVA MITJÀ

Hola, Josep Miquel,
En el solucionari de l'examen hem detectat alguna erradeta, però les que
m'envies són correctes. Et dic:

A la pregunta 32 diu:
> ___________________ dimarts va a classe d'italià, però ___________
> dimarts passat no hi va anar.
> a) El / conjunt buit.
> b) El / el.
> c) Els / el.
> El solucionari marca la resposta a), però la teoria diu si ens referim
> a un dia de la setmana en general, és a dir, que sempre fem una
> acció, no posem article; creus que en aquesta frase s'interpreta que
> és un dia que sempre fem el mateix? Perquè pot tenir el significat de
> ser un dia en concret. O tots els dimarts.
La resposta correcta és la C. Davant de dies, s'usa l'article (en
singular o plural) si és un dia de la setmana que sempre fem una acció.
Els dimarts / El dimarts vaig a nadar (tots els dimarts nade). Per a un
dia concret, usem article: Hem quedat per al 30 de juny. I per a un
dia concret, però de la mateixa a una setmana vista (pròxima o passada),
sense article: Hui no puc anar-hi perquè és dilluns. Passaré dijous (és
a dir, d'ací a tres dies).
> Pregunta 37 diu:
> El presumpte atracador, __________ estaven interrogant, s'afonava a
> poc a poc:
> a) al qui.
> b) al que,
> c) al qual.
> És la resposta c) però perquè no podria ser la respota a) al qui?
No, no. L'única resposta bona és la C. Recorda que "qui" només combina
amb preposicions (L'home a qui he cedit els drets d'explotació és el
director de l'empresa) i mai amb article. Si combina amb article, ens
trobem davant d'una oració de relatiu SUBSTANTIVA (que vol dir que no té
antecedent), no una oració de relatiu ADJECTIVA. Per exemple: El qui
vulga matricular-se, que ho indique. És equivalent de fer la construcció
amb "qui": Qui vulga matricular-se, que ho indique. O de dir: Qualsevol
pesona que vulga matricular-se, que ho indique.
> 39.
> Els vicis ______ s'han proposat lluitar són la peresa i el tabac.
> a) contra els quals.
> b) contra els que.
> c) contra què.
> És la resposta a) però perquè nodria ser el relatiu què, resposta c)?
No, la resposta correcta és A. Amb les preposicions complexes (les que
tenen més d'una síl·laba), només podem combinar el pronom relatiu "el
qual..." i mai el pronom "què". Només podríem combinar el pronom "què"
si l'antecedent fóra neutre (i no masculí ni femení; en general eixe
antecedent sol ser "açò, això o allò"): Allò contra què lluitem és un
problema.

Espere haver-te tirat un cable.

Salut!,
Héctor

Dijous 1 d’abril 2010. Comença el període de matriculació per als exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià

Primer període de matriculació JQCV. De l’1 al 30 d’abril 2010.

Calendari Proves

Coneixement orals. 29 de maig

Grau elemental. 5 de juny

Grau mitjà. 12 de juny

Grau Superior. 19 de juny.

Punt d’informació en internet

www.edu.gva.es/jqcv

SOL·LICITUD

EXERCICIS TIC DE CONSONANTISME

ACÍ TENIU L'ENLLAÇ:
CONSONANTISME 1
CONSONANTISME 2
CONSONANTISME 3 (VOCALISME)
CONSONANTISME 4 (B/V)

CORREU D'HÉCTOR GONZÀLVEZ ESCOLANO

Hola, Josep Miquel,
Disculpa el retard, però tinc faena per tots els costats. Et conteste:
Sobre el per/per a, tens dos activitats més en el quadern d'activitats

del llibre. El problema per a trobar exercicis sobre el per/per a és que

la majoria d'activitats en els llibres que hi ha publicats no segueixen

un criteri unànime. Nosaltres ens hem ajustat al criteri de l'AVL, que
està redactada en este punt per Saldanya, el mateix que ha redactat la
Guia d'usos de l'IIFV. En esta línia teòrica no hi ha molta cosa
disponible. Pots tirar mà d'alguna activitat del D'ací i d'allà, a veure
si t'apanya. En el fons, el per/per a és (o hauria de ser) menys

complicat del que sembla.

A pesar, ja saps que cada gramàtic té una teoria sobre com hauria de
fer-se el per/per a, des de l'extrem que aposta pel "per" a ultrança i
eliminen el "per a", fins al sector que recomana "per a". Per a gustos,
colors... ;-)

Salut!

DILLUNS 29 NO HI HA CLASSE

UN RECORDATORI PER ALS ALUMNES. EL DILLUNS 29 DE MARÇ NO HI HAURÀ CLASSE.

TEORIA DEL PER I PER A

ACÍ US DEIXE UN DOCUMENT SOBRE EL PER I PER A, PER SI VOLEU SABER-NE MÉS.
TEORIA DEL PER I PER A
per i per a

Per i per a, com i com a, cap i cap a

EXERCICIS DE PREPOSICIONS

MITJÀ XIXONA 2010

1.- Completeu els buits de les frases següents amb per o per a segons convinga:

a) M’esforçaré _______ acabar el llibre.

b) Ens manifestarem ____ per defensar els nostres drets.

c) He fet els exercicis ____ ajudar-te.

d) Li han donat 20.000€ ____ la seua novel·la.

e) T’has esforçat molt ____ aprovar.

f) Tinc un pis ____ llogar.

g) Falten cinc minuts ____ les nou.

h) El martell s’usa _____ clavar claus.

i) Em prenc pastilles _____ dormir.

j) Ha nascut una gran inquietud _____ saber certes qüestions.

k) _____ qui treballes ara?

l) El bolígraf serveix _____ escriure.

m) Et multaran _____ aparcar malament.

n) Ja som prou _____ començar.

o) Tenim encara molts problemes _____ resoldre.

Els usos de cap i de cap a coincideixen amb els de fins i fins a. Cal tenir en compte, a més, el criteri següent:

· La preposició cap a per la a davant els adverbis que comencen per a, davant els demostratius (aquest, aqueix...) i davant la conjunció que: Anem cap amunt / Anirem cap aquell costat.

2.- Completeu els buits de les frases següents amb cap o cap segons convinga.

a) Me’n torne _______ casa.

b) No sé _____ quin costat anar.

c) Vine _____ ací!

d) Va arribar ____ les sis.

e) Va adreçar el cotxe _____ avant.

f) Vam anar ____ aquella direcció.

g) Ens haurem d’acostar _____ aquesta llar.

h) ______ on aneu?

i) Encara que caminem _____ avall, podríeu ajudar-nos?

j) No volíem mirar ____ arrere.

COM / COM A

L’adverbi com (comparatiu) es troba a voltes acompanyat de la preposició a i adquireix, d’aquesta manera, un nou valor semàntic (predicatiu).

Usem com, quan equival a igual que.

Usem com a, quan equival a en qualitat de.

3.- Completeu els buits de les frases següents amb com o com a segons convinga:

a) _______ president de l’associació, tu faràs el parlament.

b) Es va presentar _____ un amic.

c) Hem d’acceptar la seua versió _____ bona.

d) I _____ aquell qui no fa res, se’n va anar.

e) La paraula mèdic s’usa ____ adjectiu.

f) El van acollir ____ un més.

g) Va entrar ____ aquell qui no sap res.

h) El consideren ______ millor jugador del món.

i) No el tractaven _____ director.

j) No el tractaven _____ un director.

k) Vull ser _____ Superman.

TERMINOLOGIA

Ací teniu l'enllaç del TERMCAT, i un poc de teoria.

L'ús de la terminologia en els textos tècnics: els manlleus

La redacció tècnica es caracteritza per l'ús de terminologia específica, que molt sovint prové d'altres llengües, especialment de l'anglès.

De manera general, es recomana l'ús de la terminologia pròpia del català. Si es desconeix aquesta terminologia, s'aconsella consultar els recursos terminològics (diccionaris, vocabularis, bases de dades) i d'altres organismes oficials per documentar l'equivalència del terme.

Quan la terminologia que prové d'altres llengües s'incorpora al sistema lingüístic català, amb la validació d'un organisme competent en llengua (IEC, TERMCAT), parlem de manlleus.


1. Termes catalans documentats

1.1. Si es considera que el terme català no té un ús prou estès i que això pot dificultar-ne la comprensió, la primera vegada que apareix al text es pot escriure seguit de l'equivalent en l'altra llengua en cursiva i entre parèntesis o introduït amb alguna frase explicativa.
Les histones són unes proteïnes estructurals que s'encarreguen de l'encapsidament (packaging) de les molècules d'ADN.
En els darrers anys el fenomen de la subcontractació, en anglès outsourcing, ha experimentat un auge espectacular a Catalunya.
Aquesta miniaplicació, o applet, permet als usuaris generar tota mena d'imatges en aquest entorn.


1.2. Si el terme català es documenta amb més d'una forma, és aconsellable utilitzar sempre la mateixa per coherència i a fi d'evitar confusions conceptuals.

feedback > retroacció, realimentació

L'esquema de blocs d'un oscil·lador sinusoïdal típic conté una xarxa selectiva de realimentació f(s) en llaç tancat. Per crear un circuit oscil·lador es necessita una xarxa de retroacció amb entrada de corrent i sortida de tensió.

Per crear un circuit oscil·lador es necessita una xarxa de realimentació amb entrada de corrent i sortida de tensió.


1.3. Habitualment, a partir d'un terme bàsic se'n fan derivats. També es recomana fer servir la forma catalana d'aquests derivats.

spam > spamming

spam: correu brossa
spamming: inundació

Si la forma catalana d'un derivat no es documenta, s'aconsella fer servir una descripció i afegir-hi el terme de l'altra llengua entre parèntesis.

filtre contra el correu brossa (filtre antispam)
emissor de correu brossa (spammer)


1.4. Pel que fa a les sigles, s'aconsella fer servir la que correspon al terme català.

MDT síncron i asíncron [MDT: multiplexatge per divisió de temps; en anglès, time division multiplexing, TDM]

Hi ha casos, però, en què la sigla fixada en català correspon a una altra llengua. Aquestes sigles també s'escriuen amb lletra rodona.

Arquitectura LAN [de l'anglès, local area network; en català, xarxa d'àrea local]

S'aconsella que la primera vegada que es fa servir la sigla de l'altra llengua hi hagi la forma desenvolupada al costat.

Cal obtenir sistemes de filtratge per a les xarxes privades virtuals (VPN, virtual private networks).
Els LED (díodes electroluminiscents, light-emitting diodes) s’ordenen de manera que el bit menys significatiu és el de la dreta.


1.5. De vegades el terme català que es fa servir habitualment pot ser inadequat, perquè és un calc d'una altra llengua. S'aconsella consultar les obres de referència per documentar-lo i assegurar-se que és correcte.

Per calcular el punt d'intercepció de tercer ordre es calcula en primer lloc el rang dinàmic d'intermodulació. [L'error prové d'una traducció literal de l'anglès range.]
Per calcular el punt d'intercepció de tercer ordre es calcula en primer lloc el marge dinàmic d'intermodulació.

Un tallafoc permet monitoritzar estadístiques del nombre de connexions que s'han realitzat, etc. [L'error prové de la semblança entre el català i el castellà, monitorizar.]
Un tallafoc permet monitorar estadístiques del nombre de connexions que es van realitzar, etc.


2. Termes d'una altra llengua

Si no es documenta el terme català, es pot fer servir el de l'altra llengua, que s'escriu en cursiva (no entre cometes). Segons el grau d'especialització del text i dels destinataris, es pot afegir al darrere una petita descripció del concepte.

A les piles de combustible es poden distingir els següents elements: la placa bipolar i el manifold, un distribuïdor de l'oxidant i del combustible.

Cal tenir cura en l'ortografia del terme de l'altra llengua i assegurar-ne la correcció comprovant-la mitjançant el corrector automàtic o la consulta de les obres de referència o de les institucions competents.


3. Manlleus

Quan la terminologia que prové d'altres llengües s'incorpora al català, ja no s'ha de fer servir la cursiva.
Solucions bàsiques per garantir coherència en sistemes basats en bus i sistemes basats en directori.
La utilització de tècniques de benchmarking i prospectiva són les tasques més importants dels òrgans de suport.

COM FER FUNCIONAR EL JCLIC

Us passe un pdf per aquell que no sàpiga com funciona el jclic.
07_Instalar_activitats_exemple

CINEMA EN VALENCIÀ

La Universitat d'Alacant i l'Institut d'Estudis Catalans et conviden a veure cinema en valencià, cada dijous, des de l'11 de març fins al 20 de maig, als cines ABC Gran Via d'Alacant. En total s’emetran vuit pel·lícules. L’entrada és gratuïta amb la TIU o amb les invitacions que podeu recollir a la sala Aifos i a la Seu d’Alacant. L’entrada per al públic general és de dos euros.

La primera pel·lícula, ‘Millennium 1’, s’emetrà el pròxim dijous 11 de març, a les 17 i a les 20 hores, als cines ABC Gran Via d'Alacant.

L'IMPERATIU

Us deixe un enllaç sobre l'imperatiu

EXERCICIS OCLUSIVES

ALGUNS EXERCICIS SOBRE LES OCLUSIVES P, T, C, B, D, G.
TEORIA
EXERCICI 1
EXERCICI 2 (JCLIC)

TEORIA DE LA DIÈRESI, L'ACCENTUACIÓ, LA SÍL·LABA I EL DIFTONG

LA DIÈRESI

La dièresi (¨) és un signe gràfic que es col·loca exclusivament sobre la i i la u amb les funcions següents:

a) Per a indicar que la u dels grups gue, gui, que, qui, no és muda: següent, ambigüitat; aqüeducte, terraqüi.
b) Per a indicar que la i i la u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior: fluïdesa, oïm, raïm, veïna, xiïta; diürn, Raül, Seül, taüt.
c) Per a indicar que la i en posició intervocàlica es pronuncia com a vocal sil·làbica, és a dir, no forma diftong amb la vocal anterior ni funciona com a semiconsonant respecte a la vocal posterior: agraïa, beneïen, reduïes, traduïen.

No porten dièresi, però:

a) Els mots que, segons les normes d'accentuació, han de dur accent:

amb dièresi amb accent

agraïen però agraíem
Lluïsa » Lluís
països » país
roïna » roí

b) Els mots que presenten els sufixos -isme, -ista: arcaisme, ateisme; altruista, ateneista.

REMARCA: Els mots lluïsme i proïsme sí que porten dièresi, perquè la terminació -isme no és en estos casos un sufix.

c) Els infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals dels verbs acabats en vocal més -ir: agrair, agraint, agrairé, agrairia; beneir, beneint, beneiré, beneiria; oir, oint, oiré, oiria; lluir, lluint, lluiré, lluiria.

d) Les paraules començades amb els prefixos següents:

al·lo- al·loimmunització
anti- antiinflamatori
auto- autoinducció
bi- biunívoc
bio- bioindicador
co- coincidència
contra- contraindicació
gastro- gastrointestinal
intra- intrauterí
macro- macroinstrucció
micro- microinformàtica
neo- neoimpressionisme
poli- poliuretà
primo- primoinfecció
quasi- quasiusdefruit
radio- radioisòtop
re- reunió
semi- semiuncial
tele- teleimpressor
termo- termoiònic

EXCEPCIONS: Reüll i les formes del verb reeixir: reïsc, reïx, reïsca, reïsques, reïsquen.

L'ACCENTUACIÓ GRÀFICA

1. Normes generals
L'accent gràfic és el signe escrit sobre una lletra vocal amb el qual s'indica la síl·laba tònica de la paraula. En valencià hi ha dos classes d'accent gràfic: l'agut (´), que es col·loca sobre les vocals i (camí), u (útil), e tancada (església) i o tancada (córrer), i el greu (`), que es posa sobre la a (allà), la e oberta (modèstia) i la o oberta (història).

S'accentuen gràficament les paraules següents:

a) Les agudes acabades en a, e, i, o, u; as, es, is, os, us; en, in: germà, tornaré, Novetlè, allí, cantó, això, tabú; matalàs, burgés, avís, calmós, arròs, abús; entén, Berlín.
b) Les planes que no acaben en cap de les dotze terminacions indicades en l'apartat anterior: exàmens, cérvol, telèfon, príncep, concórrer, rònec, rústic.
c) Totes les esdrúixoles: llàgrima, església, ciència, península, fórmula, colònia, música.

REMARCA: L'accent també es fa servir per a indicar que la u precedida d'una g no forma diftong amb la vocal següent: agúe, gúa, ingúix.

2. L'accentuació diacrítica
L'accent també s'utilitza per a distingir homònims que tenen diferent significat. Este tipus d'accentuació s'anomena accentuació diacrítica, i pot afectar tant les paraules monosíl·labes com les polisíl·labes.

REMARCA: Els composts formats amb alguna paraula escrita amb accent diacrític mantenen també este accent: adéu, marededéu, pregadéu, redéu, semidéu; rodamón; besnét, quadrinét, rebesnét, renét; contrapèl, repèl; litosòl, ressòl i subsòl.

_____
Vegeu també:

• diftong
  
• dièresi
  
• síl·laba
• bé / be
• béns / bens
  
• bóta / bota
  
• cóm / com
  
• cóp / cop
  
• cós / cos
  
• déu / deu
  
• dóna / dona
  
• féu / feu
  
• fóra / fora
  
• jóc / joc
  
• mà / ma
  
• mèu / meu
  
• més / mes
  
• mòlt / molt
  
• món / mon
  
• móra / mora
  
• nét / net
  
• nós / nos
  
• pèl / pel
  
• pórca / porca
  
• què / que
  
• rés / res
  
• ròssa / rossa
  
• sègle / segle
  
• sèu / seu
  
• sé / se
  
• sí / si
  
• sòl / sol
  
• só / so
  
• sóc / soc
  
• són / son
  
• té / te
  
• tòt / tot
  
• vénen / venen
  
• véns / vens
  
• vés / ves
  
• véu / veu
  
• vós / vos
  
• és / es
  
• ós / os
  
• ús / us

• LA SÍL·LABA

  1. Conceptes generals
  S'anomena síl·laba el conjunt de sons produït en una sola emissió fònica. La síl·laba es constituïx al voltant d'un nucli, que està format sempre per una vocal, de manera que esta és l'element imprescindible perquè hi haja síl·laba.
  

  Segons el nombre de síl·labes, les paraules es classifiquen en monosíl·labes, si només tenen una síl·laba (cas, vent), i polisíl·labes, si en tenen més d'una. Al seu torn, les paraules polisíl·labes poden ser bisíl·labes,si tenen dos síl·labes (pin-zell, ro-ba); trisíl·labes, si en tenen tres (hos-pi-tal, lli-bre-ter), itetrasíl·labes,si en tenen quatre (ar-qui-tec-te, ve-lo-ci-tat).
  

  En les paraules polisíl·labes hi ha una síl·laba que es pronuncia amb més força que les altres, que rep el nom de tònica, mentres que les altres s'anomenen àtones. Així, en la paraula ca-mi-sa, la síl·laba tònica és -mi-, i les àtones, ca- i -sa.
  Els mots polisíl·labs, segons la posició que hi ocupa la síl·laba tònica, es classifiquen en aguts, quan la síl·laba tònica és l'última (ar-ròs, pa-per); plans, quan la síl·laba tònica és la penúltima (ci-re-ra, re-tau-le), i esdrúixols, quan la síl·laba tònica és l'antepenúltima (èx-ta-si, mò-mi-a).
  

  2. La separació sil·làbica
  La separació sil·làbica de les paraules, necessària a efectes prosòdics i ortogràfics, seguix les normes següents:
  
  a) S'han de separar els dígrafs o lletres compostes següents:

  rr car-rer tl vet-la
  ss pas-sar tll rot-llo
  sc es-ce-na tm set-manal
  l·l vil-la tn cot-na
  tj jut-jat tz set-ze
  tg fet-ge mm im-mers
  tx pit-xer nn in-nocent

  b) No s'han de separar mai els dígrafs o lletres compostes següents:
  

  gu an-ti-gui-tat ny pe-nya
  qu pi-quet ig ba-teig
  ll pe-lle-ter
  

  c) S'han de separar els elements que integren una paraula composta:
  

  ad-herir » i noa-dherir
  ben-estar » be-nestar
  des-encolar » de-sencolar
  en-aiguar » e-naiguar
  in-expert » i-nexpert
  mil-homes » mi-lhomes
  vos-altres » vo-saltres
  

  d) No s'ha de deixar cap lletra sola a final o a començament de ratlla:

  d'a-legria » i nod'-alegria
  l'à-nec » l'-ànec
  apren-dre » a-prendre
  histò-ria » històri-a

• ELS DIFTONGS

  1. Concepte
  S'anomena diftong el grup fònic que combina dins de la mateixa síl·laba una vocal qualsevol, que funciona com a nucli sil·làbic, i una i o una u, que funcionen com a semivocal o com a semiconsonant. La i i la u són semivocals quan es troben darrere de la vocal nuclear: ai-re, cau-re. La u és semiconsonant quan es troba davant de la vocal nuclear: qua-tre, llen-gua.
  

  2. Classificació
  Segons la posició que ocupen la i i la u en relació a la vocal nuclear, els diftongs es classifiquen en creixents i decreixents.
  Són diftongs creixents els formats per una semiconsonant precedida per una g o una q, i seguida de la vocal nuclear:

  uaguany, qua-tre üilin-güís-tic, o-bli-qüi-tat
  üeqües-ti-ó, un-güent uoquò-rum, quo-ta

  
  Són diftongs decreixents els formats per una vocal nuclear seguida d'una semivocal:
  

  aiai-re, mai aucau-ré, pau
  eirei-na, re-mei euhe-reu, veu-re
  iimii-asi, no-vii iues-tiu, viu-re
  oiboi-ra, he-roi oucou-re, re-mou
  uibuit, cui-na uuduu, lluu

  Les vocals i i u també poden funcionar com a semiconsonant quan es troben a començament de mot seguides d'una vocal o bé entre dos vocals. En estos casos formen síl·laba amb la vocal següent: iam-be, io-gurt; hie-na, hui; bo-ia, cre-ua.
  
  La combinació de vocals iu no forma diftong en alguns mots d'origen culte, com ara Màrius, nònius, Pius; aquàrium, càmbium, còdium, cosmàrium, critèrium, harmònium, ílium, ísquium, mèdium, oídium, òmnium, pandemònium, plasmòdium, pòdium, presídium, simpòsium, solàrium, sudatòrium, terràrium, velàrium i vivàrium.

PRONOMS RELATIUS, INTERROGATIUS I EXCLAMATIUS

TEORIA I EXERCICIS (SOLUCIONS)
EXERCICIS EN PDF

REPASSEM LA B i LA V

EXERCICI 1
EXERCICI 2
EXERCICI 3

CORRECTOR ORTOGRÀFIC GENERAL

ACÍ TENIU L'ENLLAÇ PER INSTAL·LAR-US EL CORRECTOR DE CATALÀ o LA VERSIÓ EN CATALÀ PER AL PAÍS VALENCIÀ:

El Corrector ortogràfic general us permetra verificar l'ortografia del català dels vostres documents d'OpenOffice.org en qualsevol llengua o plataforma (Windows, Linux, Mac).

Conté totes les entrades que formen part de l'estàndard general definit per l'Institut d'Estudis Catalans, així com la morfologia recollida a la seva gramàtica. Inclou totes les formes específiques valencianes i balears recollides per l'IEC i el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC, Enciclopèdia Catalana). En total conté més de 100.000 arrels de paraula.

Instal·lació:

1. Instal·leu l'extensió fent doble clic sobre el fitxer descarregat
2. Tanqueu l'OOo 3.0
3. Tanqueu també l'inici ràpid de l'OOo 3.0
4. Reinicieu l'OOo 3.0
5. Useu el corrector ortogràfic

Nota important: aquest corrector ja està inclòs a l'OpenOffice.org en català i, per tant, no cal que l'instal·leu si feu servir aquesta versió. Només és necessari que l'instal·leu si teniu l'OpenOffice.org (els menús) en una altra llengua (espanyol, francès, anglès, etc...).

Nota 2: El fitxer de la baixada té extensió oxt. Alguns usuaris ens han informat que en baixar-se el fitxer, l'extensió del fitxer canvia, automàticament, per zip. Això és problemàtic, cal que el fitxer tingui l'extensió correcta per a poder-lo instal·lar correctament. Si és el vostre cas, només heu de canviar l'extensió zip per oxt per poder fer servir l'extensió a l'OOo 3.xx. Qualsevol problema relacionat amb la instal·lació, comuniqueu-lo al fòrum de Softcatalà.

El número de la versió a Baixada fa referència a la versió del corrector, no pas a la versió de l'OpenOffice.org.
VERSIÓ 2.1.5 PER A WINDOWS
Informació addicional

* Versió del corrector ortogràfic per al català del País Valencià

EXERCICIS SOBRE L´ÚS DE LA DIÈRESI

ACÍ TENIU UNS QUANTS EXERCICIS SOBRE LA DIÈRESI:

TEORIA DE LA DIÈRESI

EXERCICI 1
EXERCICI 2
EXERCICI 3 (FIXEU-VOS QUE ELS EXERCICIS ESTAN EN EL LLAPIS I POSA PRÀCTICA)
EXERCICI 4

Col·loca la dièresi en les paraules que ho necessitin.

Suissos, genuines, ambigues, veina, obliques, paisos, conduien, antigues, agraia, traduia, obeies, reduim, substituim, ruina, questió, linguística, diurn, fortuit, gratuit, suicidi, aillar, pinguï, peuc, raim, terraqui, envait, maleit, produit, reull, amoinis, quocient, truita, ateisme, conduiria, jesuita, europeista, aiguera, exiguitat, oida, copiin, enviin, confluis, seguent, agraiment, cloissa, bilingue, posseia, unguent, aillament, contigues, produien, proveiment, transeunt, suicidi, rabiuts, atapeit, Montjuic.

EXERCICIS FOTOCOPIATS CLASSE 27 DE GENER DE 2010

EXERCICIS SOBRE EL "LO"

1. Torna a escriure aquestes expressions amb una solució correcta per a substituir els calcs de l’article lo neutre del castellà:

-No vol dir lo que passa........................................................................................

-Ja sé tot lo que diu el diari........................................................................................

-Això era lo que ells esperaven...................................................................................

-Avui ha passat lo mateix de sempre............................................................................

-Lo pitjor és que no arriben a temps............................................................................

-Lo blanc s’embruta més fàcilment............................................................................

-Ja has dut lo que et vaig encomanar? .........................................................................

-Lo teu no té solució.....................................................................................................

-No he llegit lo que esperava..........................................................................................

-Tots van a lo seu..........................................................................................................

2. Tradueix les següents expressions i intenta buscar solucions genuïnes del català per a substituir l’article lo neutre:

-Cuéntamelo todo lo bien que sepas............................................................................

-No te metas en lo mío..................................................................................................

-Acaba lo más pronto posible.........................................................................................

-Es de lo más interesante...............................................................................................

-No es lo bastante fuerte para ganar..............................................................................

-Lo lejos que está y aún quieres ir..................................................................................

-Ya ha salido lo más importante de la película...............................................................

-Lo más curioso es queens van acomiadar a les tres de la matinada.............................

-Se ha repuesto, pero ha sufrido lo indecible.................................................................

-Viajaré todo lo que pueda.............................................................................................

3. Relaciona els següents modismes castellans amb els corresponents del català:

A lo mejor En lo sucesivo Por lo tanto Por lo menos Por lo pronto De lo contrario Por lo general Lo más mínimo A lo loco Lo mismo da

Generalment Gens ni mica Potser Per tant D’ara en avant Almenys De primer Si no Tant em fa A la babalà

4. Utilitza els modismes adequats per traduir les següents frases:

-El resultado ha sido por lo general aceptable

-Conduce siempre a lo loco

-A lo mejor ni viene

-No ha comido lo más mínimo

-Déjalo, lo demás para mañana

-Por lo visto habrá puente

-En lo sucesivo no fumes

-Por lo menos iré a las rebajas

-Vete, de lo contrario llegarás tarde

-Ya está todo dicho, por lo tanto me voy

1. Combinacions de pronoms de CD i CI de 3a persona. Relacioneu amb fletxes les

dues columnes:

Marc porta el berenar als seus fills.	Marc li’n porta.
Marc porta la beguda a les seues amigues.	Marc li la porta.
Marc porta a les seues filles allò que li van dir.	Marc els el porta.
Marc porta fruita als seus pares.	Marc els la porta.
Marc porta el llibre a la seua filla.	Marc els ho porta.
Marc porta la llibreta a son pare.	Marc li’l porta.
Marc porta a la professora allò que li demanà.	Marc li ho porta.
Marc porta discos al seu amic.	Marc els en porta.

2. Combinacions de pronoms de CD i CI de 3a persona. Relacioneu amb fletxes les

dues columnes:

Pau renta els cabells a les seues cosines	Pau li’ls renta.
Pau renta les cames als seus germanets.	Pau se’ls renta.
Pau renta roba per als seus oncles.	Pau els els renta.
Pau renta els peus al seu germanet menut.	Pau els en renta.
Pau renta les orelles a la seua germaneta.	Pau se les renta.
Pau renta camises per a son pare.	Pau se’n renta.
Pau renta les seues pròpies mans.	Pau li les renta.
Pau renta els seus propis cabells.	Pau els les renta.
Pau renta jerseis per a si mateix.	Pau li’n renta.